DIMARTS 25 DE MARÇ DE 2014

JAVIER BAULUZ

Acabat d’arribar de Melilla, on ha cobert durant diversos dies l’última onada migratòria cap a la península, el fotoperiodista Javier Bauluz (únic espanyol guardonat amb el Premi Pulitzer), ha inaugurat les I Jornades de Fotografia Social presentant alguns dels seus treballs: els miners d’Astúries, Gamonal, 15M, immigració….

Pel fundador de Periodismo Humano, la clau d’aquests treballs està en “explicar el que està succeint, no explicant el que no està succeint”. En aquest sentit, ha deixat entreveure la intencionalitat de la impactant fotografia de centenars d’immigrants saltant la tanca. I ha llençat una crítica: “parlen de 30.000 immigrants disposats a tot per creuar la frontera de forma il·legal, però jo hauria volgut titular l’endemà, 50.000 espanyols preparats per abandonar el nostre país i assaltar el Regne Unit”.

Una fotografia que el periodista va fer fa 14 anys segueix en plena actualitat: en ella s’hi veu en primer plànol una parella de banyistes sota una ombrel•la mirant amb indiferència el cos sense vida d’un subsaharià que intentava fugir de la misèria i arribar a la costa de Tarifa.

Bauluz ha acabat la seva intervenció fent una apologia al periodisme enfocat als drets humans, l’esperit amb el qual va néixer Periodismo Humano, que lluita dia a dia per sobreviure de forma independent, amb l’únic suport econòmic dels seus subscriptors.

TAULA D’EXPERIÈNCIES

Anna Roig, Càritas

La responsable de Comunicació de Càrites a Barcelona ha posat sobre la taula la paradoxa que ha creat la crisi a Espanya: qualsevol pot convertir-se en un moment donat en receptor-beneficiari de l’ajuda d’aquesta i altres organitzacions d’acció social. Aquesta situació obliga als professionals de la comunicació a reflexionar sobre el paper de la fotografia per comunicar la seva missió, visió, valors i projectes. Ja que les imatges perduren en Internet, és necessari protegir els drets dels menors i sol·licitar permisos als receptors per a la presa i difusió de les fotografies en les quals aquests apareguin.

Bernat Gasulla, El Periódico

El Periódico de Catalunya crea el suplement “Más Personas” a causa de la necessitat de tractar amb més profunditat temes socials. Segons ha explicat el subdirector, Bernat Gasulla, un dels detonats fou un reportatge de portada sobre les barraques a Barcelona. Aquesta investigació plantejava la pregunta de qui vivia en aquests infrahabitatges al costat de la Barcelona més moderna que tots coneixem. En opinió de Bernat, aquesta realitat només es podia mostrar a través d’una fotografia. Un altra reflexió ha portat al subdirector del diari a explicar com l’empobriment de la classe mitjana genera vergonya a moltes persones, que es neguen a què els seus rostres apareguin a les fotografies de premsa. Un nou repte per il·lustrar la crisi i les seves víctimes.

Edu Ponces, Ruido

“Nosaltres creiem en el periodisme que canvia el món”. Aquesta ha estat la rotunda afirmació de l’Edu Ponces, membre del col·lectiu de fotògrafs i periodistes Ruido, qui s’encarrega, les mateixes paraules, de “explicar petites històries de grans problemes per dimensionar-los”. Aquest enfocament de drets humans ha dut a Ruido a realitzar dos treballs que han exposat, com a exemple, en aquestes jornades sobre fotografia social: els assassinats de persones del col·lectiu (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals) en països de Centreamèrica com Hondures (els més violents del món) i les violacions i desaparicions d’emigrants centreamericans a Mèxic durant la seva fugida cap als Estats Units. En aquest segon cas, Edu ha explicat com el col·lectiu s’ha mogut entre el pur treball periodístic, la denúncia social, la tasca de sensibilització pròpia d’una ONG i la recerca de finançament per tirar endavant el projecte. Dos temes latents en aquest treball en el qual han invertit anys: la auto-publicació al no trobar cabuda en els mitjans existents malgrat tractar-se de materials únics i tractats en profunditat i la necessitat d’evitar fer un publirreportaje dels projectes de les ONG en terreny.

Anuncis