Dimarts 12 de abril de 2016

Laetitia Guillemin, vicepresidenta de la ANI: “La supressió de llocs de feina claus en els diaris, com l’editor de fotografia, ha reduït la qualitat de la informació”

 “Una edició dolenta pot espatllar una gran foto, però una de bona pot convertir una mediocre en un gran treball”. Amb aquesta cita de Pepe Baeza, va presentar Eduard Bertran, director del Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, a la fotògrafa i editora parisenca Laetitia Guillemin, vicepresidenta de la Associació Nacional d’Iconògrafs de França (ANI). Aquesta entitat lluita per visibilitzar el treball dels fotògrafs i defendre els drets d’autor. Afirma que la crisis dels mitjans a França va començar fa 20 anys i que els canvis en les condicions de treball i “la falta de pressupost dels mitjans ha afectat a la qualitat del periodisme actual i, en concret, al contingut editorial que ha de tenir la fotografia, que ens ha de fer reflexionar, convidar-nos a fer-nos preguntes”. En aquest sentit va parlar de la prevalença del impacte “la fotografia estereotipada que oblida el context és un obstacle a la reflexió i al debat”. Guillemin va fer referència a la homogeneïtzació gràfica dels mitjans “quan una fotografia impacta, tots els mitjans reprodueixen la mateixa”. Tanmateix, considera que a França no hi ha voluntat política ni institucional per recolzar la premsa escrita i va senyalar que “la revista Closer, amb contingut sensacionalista de celebrities, rep més ajudes públiques que Le Monde Diplomatique, un diari polític emblemàtic del país”. A més a més, “la falta de recursos dels mitjans ha suposat la eliminació de llocs de feina claus en els diaris com l’editor de fotografia o el corrector” donant lloc a la reducció de qualitat de la premsa. Guillemin pensa que la premsa escrita diària tendeix a reduir la seva periodicitat per sobreviure “convertint-se en publicacions setmanals, mensuals o semestrals”.

Lluís Salom, Secretari d’Organització del Sindicat de la Imatge UPIFC. “No podem competir amb el tot gratis”

El germen d’aquest sindicat el trobem a l’any 1977, quan es funda l’Associació de Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya (AFPPMCC), “sorgeix d’una necessitat de defendre’ns arrel de la agressió policial al fotògraf Carles Bosch que va succeïr en el decurs de la primera manifestació de l’orgull gay a Barcelona”. L’AFPPMCC és l’antecedent de UPIFC i va desaparèixer l’any 1992. La UPIFC es va fundar com associació 2 anys després, el 14 d’abril de 1994, i en 2006 va esdevenir SINDICAT de la IMATGE UPIFC. El sindicat és l’únic referent de representació dels professionals en tota Catalunya. Entre altres iniciatives, tracten d’incorporar propostes en el recent Pla Nacional de Fotografia, una iniciativa posada en marxa per l’anterior conseller de Cultura de la Generalitat, però fins el moment no han tingut massa èxit “esperem que el nou equip de Govern recondueixi aquesta situació i que la pràctica d’aquesta professió es faci més habitable”, afirma Lluís Salom. Una altra proposta del sindicat és la imposició de taxes als mitjans per l’ús de continguts gratüits que publiquen “no podem competir amb el tot gratis”. El sindicat treballa en la defensa dels drets laborals, professionals, econòmics, socials i culturals individuals i col·lectius.

Elisabet Cantenys, responsable de Programes de Rory Peck Trust: “La precarietat del fotoperiodista es tradueix en inseguretat”

La Fundació sorgeix per donar empar i protecció preventiva als fotògrafs freelance “durant l’últim any hem donat assistència a 150 periodistes que han patit diferents crisis, la majoria d’ells locals, en zones on no existeix llibertat de premsa”, explica Elisabet Cantenys, responsable de Programes. Las iniciatives posades en marxa per la Fundació es dirigeixen a proporcionar eines per gestionar la seva pròpia seguretat “la precarietat – afirma Cantenys – es tradueix en inseguretat i un fotògraf freelance que aposta per finançar-se un viatge ho fa en detriment de la seva pròpia seguretat”. Entre les seves iniciatives més importants està el Pla de Comunicació, que facilita la localització i el contacte freqüent del periodista desplaçat a una zona hostil. Altres propostes de la Fundació són seminaris sobre com dirigir-se a les víctimes, gestió d’emocions per enfrontar-se a situacions de conflicte, primers auxilis i beques per facilitar l’accés a cursos de formació encaminats a millorar les seves pròpies habilitats de protecció. La Fundació ha posat en marxa també els premis Rory Peck que serveixen per homenatjar i donar visibilitat i reconeixement al treball dels fotògrafs freelance.

Anuncis