Crònica Jornada 2

[castellano]

Crònica Jornada 2: (12 de Desembre de 2018)

Per Raquel Artiles Gaillard

 

>>Àudio de la Jornada<<

 

Mingo Venero: La dignitat no està renyida amb la pobresa

Quan Save The Children va encarregar a Mingo Venero (Santander, 1977) retratar la pobresa infantil a Espanya es va trobar davant una de les feines més complicades de la seva vida professional, “perquè estem condicionats per un estereotip de la pobresa vinculada als països en desenvolupament”, va explicar en la seva ponència de les III Jornades de Fotografia Social. Laia Tort, periodista que va acompanyarlo en aquest projecte des de l’àrea d’Incidència Ciutadana de l’organització, va assenyalar que l’absència d’imatges és un dels factors que impedeixen que la ciutadania empatitzi amb la pobresa local. “Si vas en metro no pots distingir si un nen és pobre o no”. No obstant això, 1/3 dels nens i nenes a Espanya estan en risc d’exclusió: no tenen una alimentació adequada, ni recursos per abordar situacions inesperades, accés a l’oci o a temperatures adequades per afrontar el fred de l’hivern, com retrata una de les fotografies més demolidores de Venero, en la que es veu una família com escalfa l’aigua amb una resistència per banyar a la seva petita: “No és fam, però és una forma de vida que existeix i la hem de conèixer tots”, explica.

Davant aquest repte professional Mingo Venero va optar per enfocar la seva feina sense missatges directes, sinó convidant a llegir entre línies. A les seves fotos hi ha tristesa, però també joc i afecte“perquè la dignitat no està renyida amb la pobresa”.

Laia Tort va explicar que la vergonya que senten les famílies a mostrar la seva pobresa és un altre dels frens per crear consciència ciutadana, un obstacle que Mingo Venero va superar “jugant amb els nens que retratava. Ells m’acostaven als seus pares. I a més jo gaudia”. Un altre dels problemes per crear consciència és que encara no s’entén bé que els nens són subjectes de ple dret. “S’associa la pobresa a un problema familiar i és difícil explicar que l’impacte en el desenvolupament dels nens ha d’estudiar-se de forma independent”, va explicar Tort, en referència a un estudi de Save The Children.

Aquest estudi reflecteix l’escàs coneixement de la població sobre l’abast de la pobresa infantil a Espanya.“Hi ha grups que creuen que ja assumeixen prou responsabilitat pagant els seus impostos, i a través d’altres prestacions públiques;  un altre percentatge nega que existeixi”. “Posar cara a totes aquestes dades és imprescindible per sensibilitzar”, va indicar Tort. D’aquí la importància de la fotografia social.

En qualsevol cas, el que resulta complicat d’explicar és que no es tracta d’un problema del present, sinó del futur: “Les estadístiques demostren que un nen o nena pobre serà un adult pobre, abandonaran els seus estudis i tindran ocupacions poc qualificades. Viurem en un país on cada vegada hi haurà més pobres”, va concloure Tort.

 

Montserrat Doltz (Sant Joan de Déu): La pobresa és l’adob per als trastorns mentals

Els trastorns mentals són dues vegades més freqüents en entorns de pobresa, segons va explicar la psiquiatra pediàtrica de l’hospital de Sant Joan de Déu, Montserrat Doltz. “Analitzant les dades d’urgències i ingressos al nostre hospital –va explicar- descobrim que en els últims set anys, coincidint amb la crisi econòmica, havien augmentat els trastorns relacionats amb l’estrès per pobresa (ansietat, adaptació, conducta), la qual cosa demostra que la pobresa té un efecte psicològic directe”. La salut mental dels nens i nenes depèn del nivell socioeconòmic dels pares.

Segons una enquesta realitzada a Catalunya, la probabilitat de patir trastorns mentals és d’un 3% en nens amb progenitors amb estudis superiors, augmenta al 5% en nens de famílies amb estudis de secundària i es dispara fins el 12% en menors procedents de famílies amb estudis de primària o sense estudis. Aquesta realitat és més greu del que sembla perquè els trastorns mentals estan entre les quatre causes principals de discapacitat provocant “no només un problema epidemiològic i de dolor de moltes persones, sinó que provoca una despesa pública molt important”. Malgrat això, segons Doltz, “sabent que tenim aquest impacte amb prou feines hi ha polítiques preventives per abordar-ho”.

La psiquiatra va explicar que les raons dels trastorns mentals en la infància les trobem en “una exposició continuada a l’estrès dels pares relacionada amb la falta de recursos per a una adequada nutrició, educació o temps insuficient per dedicar a l’oci i les relacions socials”. Per això, conclou que “la pobresa influeix en el desenvolupament del nen i és l’adob per al trastorn mental”.

 

Carme Tello (Associació Catalana per la Infància Maltractada): La pobresa emocional és una xacra oculta

“La pobresa emocional és una forma de maltractament psicològic i es dóna a tots els estaments socials”. Carme Tello, psicòloga clínica i presidenta de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM), va alertar sobre aquesta forma d’abús infantil “que pocs saben reconèixer”. La pobresa emocional és la que afecta a nens sobreprotegits, amb excés de regals, als qui no es posen límits, “els progenitors els ofereixen moltes coses materials, però poc temps per transmetre’ls emocions”, detalla la psicòloga, que alerta sobre les greus conseqüències d’aquestes conductes sobre el seu desenvolupament: “estan renunciant a un aprenentatge imprescindible en aquesta etapa de la vida: empatia, usar el sentit comú davant demandes indiscriminades o pensar abans d’actuar”.
La doctora reconeix que aquestes situacions són difícils de detectar perquè en aparença “aquestes famílies són perfectes i tenen un estatus social respectat”. No existeixen dades fiables sobre aquesta problemàtica, però Tello admet les dificultats per abordar el que defineix com una “xacra oculta”“Tothom sent afecte immediat cap a un menor que sofreix una pobresa evident, però senten rebuig cap al pobre emocional”.

 

 

 

>>Àudio de la Jornada<<